Ir arriba

KENNY BARRON

KENNY BARRON

Kenneth Barron va nàixer a Filadèlfia en 1943. Estudià piano i, en 1957, col·laborava amb l’orquestra de Mel Melvin, un grup local en què treballava el seu germà, el saxofonista Bill Barron. En 1959 Kenny va formar part del grup de Philly Joe Jones i, en 1960, es va unir unió la banda de Yusef Lateef.
Eixe mateix any, Kenny es va traslladar a Nova York, on començà a treballar amb James Moody després d’una memorable jam session en el Five Spot Café. En 1961 va col·laborar breument amb Roy Haynes, i en 1963 va entrar en la banda de Dizzy Gillespie per recomanació de Moody. Romangué amb Dizzy fins a 1966, i durant la resta de la dècada dels seixanta va treballar com a músic freelance amb Stanley Turrentine, Freddie Hubbard i Jimmy Owens.
Durant els anys setanta Kenny va treballar de nou amb Yusef Lateef, i breument amb Milt Jackson, Jimmy Heath i Buddy Rich. En 1973 va gravar per primera vegada com a solista (Sunset to Dawn, Muse Records), i entrà a formar part del professorat de la Rutgers University per a ensenyar piano, harmonia i teoria musical. Entre 1976 i 1980 col·laborà amb Ron Carter.
En 1981, amb Charlie Rouse, Ben Riley i Buster Williams, va formar el grup SPHERE com a tribut a Thelonious Monk. El grup publicà diversos discos com Four for All i Bird Songs, per a Verve Records. A principis dels huitanta Kenny va gravar diversos discos en formació de trio, com Green Chimneys, per a Criss Cross, o Scratch, per a Enja. També va col·laborar durant un temps amb el vibrafonista Bobby Hutcherson.
En 1986 Kenny gravà amb Stan Getz el famós disc Voyage i, a continuació, va realitzar diverses gires per Europa i els USA formant part del quartet de Getz, que incloïa Victor Lewis i Rufus Reid. La música d’este grup es va plasmar en dos discos: Anniversary i Serenity, per a EmArcy Records. Kenny va gravar de nou amb Getz en 1990, en esta ocasió per a A&M Records, Apasionado.
En 1991 Getz i Barrot van treballar –sense cap acompanyament– durant quatre nits consecutives en el Café Montmartre de Copenhaguen: la música va ser gravada i editada temps després per EmArcy amb el títol People time.
Durant els anys noranta Kenny, amb els seus companys Ray Drummond al contrabaix i Ben Riley a la bateria, va treballar en festivals, concerts i clubs de jazz de cap a cap del planeta.
En l’última dècada Barrot ha continuat el seu camí al capdavant dels seus triios, ha efectuat gires amb l’espectacle An Evening With Two Pianos (amb Mulgrew Miller, Benny Green i Eric Reed) i ha col·laborat amb el contrabaixista Dave Holland.
Ha aparegut en diversos films (com Do the right thing i School Daze, de Spyke Lee) i ha contribuït amb centenars de sessions de gravació amb els artistes més diversos. Danilo Pérez, Benny Green, Cyrus Chestnut o Eric Reed reconeixen Barrot com una influència predominant en les seues carreres.
Entre els seus últims discos figuren Minor Blues (Venus, 2010), Kenny Barron & The Brazilian Knights (Universal, 2013) i The Art of Conversation (Impulse! 2014), resultat de la seua col·laboració amb Dave Holland. Al juny de 2015 Kenny va reunir en un estudi els seus còmplices habituals, Kiyoshi Kitagawa i Johnathan Blake, per a gravar The Book of Intuition, en el mercat des de 2016. La seua última gravació, Concentric Circles, en format de quintet, s’ha publicat en 2018 i ha obtingut un gran èxit i el premi de l’Acadèmia del Jazz de França al millor disc de l’any.

Comparte este artículo