Ir arriba

GREGORY PORTER

GREGORY PORTER

Wynton Marsalis ha dit d’ell que és «un cantant fantàstic». Gregory Porter va estar nominat al Grammy com a best jazz vocal pel seu àlbum Water. Amb este treball ha aconseguit ser número 1 en iTunes i en Amazon, al Regne Unit, i va ser inclòs en les millors llistes de l’any 2010 en diferents gèneres.
Nat King Cole, Joe Williams i Donny Hathaway i el pastor de l’església on anava quan era xiquet han sigut les seues majors influències. Per a la gravació del seu primer àlbum, Water (any 2008), es va rodejar de músics com l’emblemàtic saxo alt James Spaulding, que juga un paper destacat en dos cançons, «Wisdom» i «Black Nile», a més de Max Roach, Freddie Hubbard o Bobby Hutcherson. El CD va ser produït pel saxofonista, pianista i compositor Kamau Kenyatta.
Els musicals de Broadway sempre han sigut una plataforma per a molts cantants de jazz i, en el cas de Gregory, una de les seues primeres experiències com a professional va ser la seua participació en It Ain’t Nothin But’ The Blues. Les crítiques en el New York Times l’any 1999 van destacar Porter com un cantant amb un gran poder. L’obra va obtindre dos nominacions als premis Tony i Drama Desk d’eixe any.
Nascut a Los Ángeles, va créixer a Bakersfield, i ara viu a l’àrea de Bedford-Stuyvesant, a Brooklyn. És un artista invitat sovint per la Jazz Lincoln Center Jazz Orchestra, i també manté una residència en la Smoke Jazz de Nova York. La seua carrera musical va pujar brillantment a Europa i especialment al Regne Unit, on va actuar en programes com Jamie Cullum´s BBC Radio Program, Later with Jools Holland, com a invitat especial en el London Jazz Festival o com un dels dos artistes invitats en el Carole King’s 2011 BBC holiday television special. La revista anglesa Jazzwise va nomenar al seu primer treball, Water, l’àlbum número 1 de l’any 2011. La primera vegada que un àlbum vocal obté eixe títol.
Porter va participar en dos cançons del disc de Nicola Conte. Ha aparegut en el programa de Jools Holland de la BBC i ha actuat en el Elbjazz Festival a Hamburg, el North Sea Jazz Festival a Holanda i el National Black Arts Festival a Atlanta.
En 2012 va editar el seu segon disc, Be Good, amb el segell discogràfic Motema Music amb Brian Bacchus com a productor. En este treball tots els temes són seus, excepte les versions que realitza de «Work Song», de Cannonball Adderley, i de «God Bless The Child», de Billie Holiday.
Al setembre de 2013 va llançar l’àlbum Liquid Spirit amb el segell discogràfic Blue Note. Amb este disc va fer una gira mundial. En la 56 edició dels Premis Grammy va guanyar un premi en la categoria de Best Vocal Jazz Album. The Wall Street Journal va descriure este treball amb notables crítiques. També el periodista Ben Ratliff de The New York Times va escriure un article sobre Gregory i el seu triomfant debut al Festival de Jazz de Newport. El magazín Mojo va donar la categoria de 4 estreles a este àlbum de Porter. Liquid Spirit va arribar a ser disc de platí i top 10 l’any 2015 i es va convertir en l’àlbum de jazz més reproduït en continu de tots els temps. Arribà a vendre més d’un milió d’àlbums en tot el món, de forma que Porter s’ha convertit en la veu més especial del moment dins de l’escena del jazz.
En 2016 va llançar el seu disc Take Me To The Alley i, a l’octubre de l’any 2017, va eixir el seu nou treball Nat King Cole & Me amb el segell Blue Note. Un disc tribut a qui considera el seu pare musical, amb versions de les mítiques «L.O.V.E», «Smile» o «Quizás, Quizás, Quizás», entre d’altres. El disc va ser gravat amb una orquestra dirigida per Vince Mendoza.

Comparte este artículo